(núria pons blanch)
[des-memòria]

díptic
creació visual
2025
cat_ (des)memòria és un díptic format per un tapís de negatius cosits i una cianotípia en paper, ambdues peces de 100 × 70 cm. El projecte neix a partir de confrontar dues formes de memòria, una de tangible, pròpia i real, i una altra, intuïda o perduda i imaginada.

Els negatius cosits formen una col·lecció visual de records que he pogut conservar. Cada fragment és una empremta directa del que ha existit. En canvi, la cianotípia, més difusa, amb imperfeccions i detalls que no es poden controlar, actua com una col·lecció imaginada, evocant imatges que ja no hi són o que mai podran existir.
esp_ (des)memoria es un díptico formado por un tapiz de negativos cosidos y una cianotipia en papel, ambas piezas de 100 × 70 cm. El proyecto nace a partir de confrontar dos formas de memoria, una de tangible, propia y real, y otra, intuida o perdida e imaginada.

Los negativos cosidos forman una colección visual de recuerdos que he podido conservar. Cada fragmento es una huella directa de lo que ha existido. En cambio, la cianotipia, más difusa, con imperfecciones y detalles que no se pueden controlar, actúa como una colección imaginada, evocando imágenes que ya no están o que nunca podrán existir.




títol: “des-memòria”
tècniques: cianotipia i cosit
data: març 2025
suport: paper Canson Guarro Basik 370gr
mesura paper: 100x70 cm
taller d'estampació: EINA - Centre Universitari de Disseny i Art



CAT_ Aquest díptic no busca reconstruir un relat, sinó sostenir dues maneres de recordar, una aterrada en la matèria i l’altra, en el desig i l’imaginari. Conservar, cosir, pintar i deixar perdre esdevenen gestos per apropar-se al record des del que hi ha i des del que falta.

(des)memòria és un exercici d’equilibri entre presència i absència. Entre el que podem mirar i el que només podem imaginar.


ESP_ Este díptico no busca reconstruir un relato, sino sostener dos maneras de recordar, una aterrizada en la materia y la otra, en el deseo y el imaginario. Conservar, coser, pintar y dejar perder acontecen gestos para acercarse al recuerdo desde lo que hay y desde lo que falta.

(des)memoria es un ejercicio de equilibrio entre presencia y ausencia. Entre lo que podemos mirar y lo que solo podemos imaginar.

ALTRES APROXIMACIONS EN TELA: